GRANOTA VERDA
La granota verda té la pell de color verd viu, però sovint està pigmentada amb tons de verd més fosc.
Les potes posteriors són molt llargues.
Caça petits insectes amb la seva llengua que llença amb rapidesa i precisió.
A inicis de la primavera s’aparella i la femella pon els ous.
Viu en basses naturals i en zones d’aigües lentes com petits torrents, rieres i rius. Canta durant la primavera i l’estiu.
REINETA COMUNA
És una granota de mida menuda, pot arribar a mesurar fins a 5,5 cm de longitud. Les potes són llargues i primes, amb els dits acabats amb uns discos adhesius que li permeten aprofitar els substrats verticals. Té el cap més ample que llarh, el museel arrodonit i el timpà més petit que els ulls, que tenen la pupil·la horitzontal i l’iris de color daurat. El mascle presenta un sac vocal a la gola que s’infla quan canta i es desinfla en forma de plecs longitudinals.
La coloració dorsal més freqüent és verd brillant, però pot variar amb matisos diversos, des de verds fins a grocs, grisos, castanys o blaus, generalment és d’un color uniforme. Té una línia curta i fosca lateral que va des dels orificis nasals fins a la base de la pota anterior passant pel timpà. La part ventral és blanquinosa o groguenca, mentre que la part posterior de les anques és de color groc o taronja clar.
TRITÓ MERIDIONAL
És el tritó més gran que trobem, arribant a tenir una longitud de fins a 30 cm. El cap és gran i aplanat, lleugerament més llarg que ample. El musell és arrodonit, els ulls són petits i de disposició lateral. Té el cos robust, una mica deprimit, sense cresta dorsal. La cua és comprimida, amb petites crestes, que a l’època de reproducció poden augmentar de mida, sobretot als mascles. Els membres posteriors i anteriors són curts. Destaca als flancs la presència de vuit a deu protuberàncies glandulars alineades, aquestes pels extrems lliures de les costelles. La pell és molt berrugosa, menys a la zona ventral, on és llisa.
A l’època de reproducció, els mascles tenen unes callositats rugoses i negres que cobreixen una gran part de la cara interna de les mans i dels braços i desapareixen en mudar la pell.
La coloració dorsal varia del gris marró al negre i del verd oliva al castany, amb taques que poden ser de color gris fosc, negre o castany. Les puntes de les berrugues són negres i les protuberàncies dels flancs són taronges, blanquinoses o grogues. La part ventral és blanquinosa o grisenca, amb taques negres.
TRITÓ PALMAT
Comparats amb altres tritons són relativament petits; les femelles adultes poden arribar a fer fins a 95 mm de llarg i els mascles només 85 mm. La coloració dorsal es marró i la del ventre groc clar. Els tritons palmats tenen una franja fosca lateral que travessa els ulls de banda a banda del cap, com si estiguessin emmascarats. El cap és allargat amb el musell arrodonit.
És un animal que viu a l’aigua durant el zel. Menja insectes com mosques i mosquits. És molt sensible a l’embrutiment i els canvis de composició de les aigües, especialment en quant a la presència d’aigua de la claveguera, de purins, d'insecticides i altres productes químics.
GRIPAU CORREDOR
És un gripau robust, aspecte que li dóna un cos gruixut i curt i unes potes menudes. Els adults tenen una mida de 7 a 8 cm de longitud.
El cap finalitza amb un musell curt i arrodonit, les glàndules paròtides també són curtes, ben visibles i es disposen paral·leles. Té els ulls prominents, amb l’iris de color groc verdós i el timpà menut i poc visible. La pell de la zona dorsal presenta berrugues ovalades, però són més petites que les del gripau comú. La coloració dels dors ofereix una gran variació, els més comuns són de tonalitats olives o verdes amb taques fosques, i la majoria tenen una estreta línia vertebral de color groc. La part ventral és blanquinosa, grisosa o blavosa.
Els mascles posseeixen un sac vocal gran i poden tenir la gola de color gris fosc, amb rugositats. Només els dits posteriors tenen una membrana natatòria que es troba reduïda a la base dels dits.
GRIPAU COMÚ
És el gripau més gros dels Països Catalans i de tota Europa.
El seu cos és compacte i té la pell farcida de berrugues d'aspecte espinós. Les glàndules paròtides són molt desenvolupades, prominents i disposades obliquament. Els ulls tenen l'iris de color coure vermellós i la pupil·la és horitzontal. Les tonalitats del dors són rogenques, mentre que en el ventre dominen els tons grisencs. El timpà és petit i els mascles tenen sacs vocals interns. Les potes interiors són proveïdes de membrana interdigital fins a la meitat de la longitud dels dits.
La seva pell conté glàndules verinoses que li són molt útils per tal de defensar-se dels seus depredadors. Tanmateix, la toxicitat d'aquestes glàndules no representa cap perill per a les persones.
Menja petits animals invertebrats, sobretot insectes com formigues, abelles, vespes, escarabats, llagostos...
GRIPAU D’ESPERONS
És un amfibi d'aspecte rabassut, morro arrodonit, pell llisa i ulls grossos, amb pupil·la vertical.
El timpà no és visible, i els mascles no presenten sacs vocals.
El ventre és gris, groguenc o blanquinós amb taques, clapes o puntets bruns o verds.
El tret morfològic més característic d'aquest gripau està en la presència d'esperons metatarsians de grans proporcions i de color negre a les extremitats posteriors, la qual cosa els permet d'excavar el sòl i obrir-hi galeries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada