RÈPTILS

SERP VERDA

       Aquesta serp terrestre és la més grossa de les terres catalanes, amb un cos llarg i robust que pot mesurar fins a 2 metres. El dibuix del cos pot ser variable amb el fons de color gris, marró rogenc, verdós o fosc, però els adults tenen una coloració normalment més uniforme de color verdós. El ventre és groguenc amb taquetes bosques. Les escates dorsals són llises i carenades, de 17 a 19 fileres a la meitat del cos. S’alimenta d’altres serps, de sargantanes, de dragons, de petits mamífers i d’ocells. Encara que sigui verinosa i sembli agressiva, rarament ataca els éssers humans i, quan s’espanta, xiula amb força o fuig.

TORTUGA D’ESTANY

       Aquesta tortuga és d'aigua dolça i té la closca de color marró o gris fosc, amb línies o punts grocs, que varien segons els individus. El plastró és groguenc amb taques fosques irregulars. Els ulls són petits, amb pupil·la circular. El coll és rugós i no presenta ratlles. Els dits presenten membranes i unes urpes llargues. No presenta plaques axil·lars ni engonals, característica significativa que permet diferenciar-la de la tortuga de rierol. És una tortuga difícil d'observar perquè és força esquerpa.  Es tracta d'una espècie que presenta una preferència per hàbitats poc alterats i amb poca presència humana.

SARGANTANA CUA-LLARGA

       És una sargantana bastant grossa i de coll ample, que pot arribar a mesurar a l’edat adulta fins a 7,5 centímetres del musell a la cloaca. Una de les seves principals característiques és la seva cua llarga, prima i bastant rígida, que pot ser dues o tres vegades més llarga que el cos. Aquesta cua porta escates grosses al dors i als flancs, amb una prominent carena. La seva coloració és relativament constant, d’un marró metàl·lic amb línies blanques o groguenques als costats. Els petits són molt semblants als adults, però amb freqüència tenen la cua ataronjada.

SERP DE COLLARET

       És una serp d’ambients humits bastant llarga, que pot mesurar entre 120 centímetres i 2 metres. Les femelles creixen més que no pas els mascles. El cap és arrodonit, amb la pupil·la rodona, i les escates dorsals són carenades. La seva coloració pot variar molt, amb el cos generalment de color gris oliva, verdós o marró, amb diverses taques fosques o línies clares. Molts individus tenen darrere el cap el característic collaret groc, envoltat de negre, encara que aquest disseny varia d’una regió a l’altra. A la península Ibèrica la serp de collaret adulta presenta una coloració sovint uniforme.

TORTUGA DE RIEROL

       La tortuga de rierol fa uns 20-25 centímetres de llargària total. Es distingeix pel color bru oliva o ocre de la closca en els adults, amb petites taques taronges en el centre de les plaques, en els individus joves. Cap, extremitats i cua són d'un color verdós, amb quatre o cinc ratlles longitudinals de color taronja al coll i a les potes devanteres, molt difuminades o inexistents en els exemplars vells i més paleses en els joves. Igualment presenten una petita taca taronja al cap, just rere cada ull.

SARGANTANA DE CUA-ROJA

       La sargantana cua-roja, té un cos cilíndric o lleugerament comprimit. El seu cap és ample i cònic amb un musell força angulós que l’hi serveix per excavar a la sorra. Presenta extremitats relativament llargues en relació al cos, té tres fileres d’escates lleugerament carenades als dits. La cua, si no està regenerada, és força llarga, prima i rígida, podent superar fins a dos vegades la longitud corporal.  El disseny de coloració està constituït per set bandes dorsals bosques. Hi ha també sis línies estretes longitudinals de color blanc i taques a prop del ventre o sota l’ull, de color groguenc. La pigmentació del dors és ocre, groguenca, bruna o grisossa, mentre que el ventre és blanc.

TORTUGA MEDITERRÀNIA

       La tortuga mediterrània és l’única espècie de tortuga terrestre que es troba al delta de l’Ebre i a Catalunya. Els adults poden arribar a mesurar uns 20 centímetres, però el mascle és més petit que la femella i presenta una cua més llarga i ampla a la base. La closca és arrodonida i de coloració groga amb taques negres (tot i que les tonalitats poden variar entre el taronja i el groc verdós) mentre que el cap i les potes són de color gris groguenc. És una tortuga principalment herbívora que durant els mesos més freds hiverna. És un tipus d’animal que desperta molta simpatia entre els humans.

TORTUGA BABAUA

       És una tortuga marina grossa amb la closca còrnia, clarament més llarga que ampla. Presenta cinc plaques costals i tres de marginals, i un cap que no és completament retràctil. La seva coloració és normalment marró vermellós, però pot variar a causa de les algues que creixen sobre la seva closca. Els joves tenen les plaques vertebrals carenades, que donen al seu dors un aspecte serrat. Els petits només mesuren 5 centímetres, però a l’edat adulta poden arribar als 120 centímetres. Com totes les tortugues marines, té les potes davanteres en forma de paleta, és a dir aletes, i és una excel·lent nedadora que passa tota la vida al mar, a excepció de les femelles que en reproduir-se surten a les platges per pondre-hi els ous.