LA FLORA

L’ALOC

Arbust típic de ribera que pot atènyer, en condicions molt especials, fins a deu metres però normalment no ultrapassa els 3 metres. Pertany a la família de les Verbenàcies, la qual compta a casa nostra amb 2 representants autòctons més: Verbena officinalis (present al Delta) i Lippia nodiflora. Les Verbenàcies són herbes o arbusts de tija de secció quadrangular, fulles oposades i cimes de flors a l’extrem de les tiges. Un dels caràcters més distintius del pebre bord són les seves fulles palmades ( en forma de mà) semblants a les del cànem. 

UTRICULÀRIA

Hidròfit flotant pertanyent a les Lentibulariàcies, família que destaca per haver evolucionat en el desenvolupament de la capacitat de capturar i digerir petits insectes. La Utricularia presenta unes fulles submergides finament dividides, algunes de les quals s’han modificat per formar unes petites vesícules globoses (utricles) d’estructura i mecanisme d’acció molt complex, les quals tenen la funció de capturar les preses (bàsicament puces d’aigua) de forma activa: la vesícula presenta un orifici d’entrada que, en estat de repòs es troba tapat per una vàlvula (opercle) dotada de pèls sensitius. Aquest dispositiu extreu l’aigua de l’interior creant un buit parcial a dintre. Quan l’insecte toca els pèls, la vàlvula s’obre i l’insecte és absorbit i digerit pels enzims que secreten les parets de la vesícula.

SALZE DE FLOR

Els salzes són arbres dioics, això vol dir que hi ha individus mascles, que mai no fan fruits, i femelles que sí que els fan.

Les flors dels salzes formen unes inflorescències especials, anomenades aments o gatells, que en general no són molt destacables. En el cas del salze de flor o gatell, i especialment amb les inflorescències masculines, és dóna una situació diferent ja que els nombrosos estams formen uns conjunts molt vistosos i més si tenim present que aquest arbret floreix abans de treure les fulles, de manera que sovint aquests arbres són més coneguts per les branques de flor ornamentals que per la seva presència als camps.

CORRIOLES

Les campanetes o corretjoles són plantes de flors molt aparents, en forma d’embut i moltes d’elles són lianes de tiges volubles, és a dir, capaces de trepar a sobre d’altres tiges o suports rígids com tanques o pilons entortolligant-se per cerca la llum. Pertanyen a la família de les Convolvulàcies que compta amb unes 1500 espècies. Al Delta està representada per tres gèneres autòctons: Convolvulus, Calystegia i Ipomea. Una espècies d’aquest darrer gènere (Ipomoea batatas) ens és més familiar a tothom, no per les seves flors ni per la part aèria de la planta, sinó pels seus tubercles comestibles: els moniatos.

MALVES

Les Malvàcies constitueixen una família molt diversificada, amb més de 1000 espècies, i integrada majoritàriament per representants herbacis que desenvolupen arrels potents, però també compta amb algunes espècies llenyoses. El grup de les malves, com la malva major (Malva sylvestris) són herbes molt populars per la seva íntima relació amb els espais antropitzats (conreus, vores de camins, etc.) i pel gran ventall de possibilitats que tenen en medicina natural. D’altres ens són també molt familiars perquè ornen els nostres jardins donant-los un toc d’’exotisme, com en el cas dels hibiscs (Hybiscus sp.) o la malva reial (Althaea rosea).

L’OM

            Són arbres de fulles doblament serrades, flors hermafrodites i fruits en sàmara, o sigui que estan rodejats d’una ala que li facilita la dispersió pel vent. Les llavors de l’om maduren i s’escampen entre abril i maig. Convé recollir-les ben madures perquè si estan verdes tenen germinacions molt baixes. La capacitat germinativa no dura molt i normalment es sembra desprès de recollir-la (maig i juny).

LES MORERES

       Es pot multiplicar sense gaire dificultats per estaca. Si es volen reproduir per llavor, cal recollir-la quan està madura (juliol-agost), xafant-se fins formar una pasta i posar-ho un dia amb aigua, refirant per despendre la llavor que fa al fons i la polpa es queda surant. Es pot sembrar a la tardor o la primavera i no presenta cap problema especial. 

 

LLENTILLES D’AIGUA

  A la tardor, els camps del Delta, després de realitzada la collita de l’arròs prenen un aspecte característic d’aigua i de fang, surant a l’aigua apareixen milions de petites plantes que cobreixen de verd aquest paratge: són les llentilles d’aigua o llapó de pato, llapó de llavoreta, pa de granota,... com se’l coneix al Delta.