L'ARRÒS

El conreu de l’arròs ocupa, al delta de L’Ebre, una superfície aproximada de 20.000 hectàrees.

És un conreu que s’adapta perfectament a les característiques de delta, podent-se cultivar en zones on seria molt difícil i costós qualsevol altre conreu pels elevats índexs de salinitat i altura de la capa freàtica. La seva tolerància a la salinitat rau més en el fet que té molt bona capacitat per vegetar en sòls inundats, que en la tolerància a elevats nivells de salinitat al sòl.

El gènere Oryza comprèn diferents espècies entre les que n’hi ha només dues de cultivades: O. Glaberrima i O. Sativa. A la zona de la mediterrània es cultiva O. Sativa, subespècies japònica.

CULTIU

El cicle de l’arròs al delta de l’Ebre comença a l’abril i acaba a l’octubre.

L’evolució de les tècniques de conreu dels últims anys (adobs, productes fitosanitaris, mecanització, millora varietal, etc.) han fet que les produccions hagin augmentat considerablement alhora que ha disminuït molt la mà d’obra necessària per al seu conreu.

Antigament el cultiu es duia a terme plantant: se sembrava la llavor en petites parcel·les i posteriorment, al cap d’uns 40 dies, s’arrencava manualment i es trasplantava al terreny definitiu. Era una tècnica que necessitava d’una gran quantitat de mà d’obra, però permetia un bon control de males herbes.

Actualment es realitza la sembra del gra directament al sòl inundat, el que es coneix a ala zona com a “barrejat”. Amb aquesta tècnica s’aconsegueixen produccions més elevades i és pot dur a terme gràcies a la utilització d’herbicides selectius de l’arròs (afecten les males herbes però no el cultiu).

Les males herbes requereixen un esforç important de control per part de l’agricultor. El tipus de males herbes i la forma més idònia de controlar-les depèn en gran mesura del tipus de terreny i de les pràctiques dutes a terme durant les campanyes anteriors.

Pel que fa a les plagues la més important és el cuc de l’arròs (Chilo suppressalis) que es controla conjuntament a tot el delta per les ADV’s, agrupacions de pagesos creades amb aquesta finalitat. Una altra plaga de recent aparició és la pudenta (Eusarcoris sp.); aquesta, a diferència del cuc, no produeix danys quantitatius sinó qualitatius ja que provoca unes taques al gra que fan que baixi el seu valor comercial.

Les malalties, entre les que destaquen la piricularia (Piricularia oryzae) i l’helminthosporium (Helminthosporium oryzae), produeixen danys en funció de les condicions climatològiques de l’any: estius amb humitat i temperatures altes afavoreixen el desenvolupament d’aquests fongs. El Delta és una zona especialment sensible a aquestes malalties, ja que els estius solen ser molt humits.

USOS

Es cultiven diverses varietats que s’agrupen en funció de les característiques de gra per a la comercialització en llargues/curtes i cristal·lines/perlades. L’arròs cultivat al delta de l’Ebre, igual que a l’Albufera de València, és majoritàriament de gra curt i perlat, que és el que es consumeix principalment a Espanya. A la zona d’Andalusia es cultiven varietats cristal·lines de gra llarg, que és el tipus que es consumeix més a la resta d’Europa. De la molturació de l’arròs en surten diferents subproductes que s’utilitzen principalment en l’alimentació animal:; no obstant darrerament s’ha començat a utilitzar la clofolla com a material per la construcció de diferents tipus d’embalatges.