OCELLS

BLAUET

És un dels ocells més bellament acolorits que podem trobat a les nostres terres. La combinació de colors, amb les parts superiors d’un blau metàl·lic molt llampant i les inferiors de color taronja, el fa molt fàcil d’identificar. És de mida petita, però la desproporció del cap i el bec, molt grans, amb la resta de cos el poden fer semblar més gros.

MARTINET ROS

            Ardèid petit de cos rodanxó i de coll ample i més aviat curt. De coloració general ocre, en vol és predominantment blanc i sorprèn l’extremada semblança que té amb l’esplugabous. A l’època de cria té el bec blau amb la punta negre, les potes d’un to rosat i un plomall força vistós al clatell.

MARTINET MENUT

            El martinet menut és l’ardèid més petit que podem trobar a les nostres terres i l’únic que presenta un dismorfisme sexual aparent. El mascle té parts inferiors de color ocre molt net i el dors, la cua i el capell de color negre. La part superior de les ales és també negre, però presenta una taca força gran d’un to rosat molt característica. Els joves i les femelles són de tons més marronosos i profusament llistats. El bec és groc amb la punta fosca i la coloració de les potes varia de gris verdós a groga depenent de l’època de l’any i de l’edat.

MARTINET DE NIT

            Ardèid de mida mitjana i aspecte rodanxó. De tons grisos dominants, té en contrast l’esquena i el capell d’un color blau fosc, gairebé negre, amb l’ull d’un roig intents i les potes grogues, i en plomatge nupcial duu un plomall de color blanc molt llarg i prim. Els joves són marronosos, tacats de blanc i recorden en certa manera un bitó de petites dimensions.

CABUSSET

            És el cabussó més petit que podem trobar a les Terres de l’Ebre, d’aspecte rodanxó, sovint sembla una boleta de plomes flotant a l’aigua. El plomatge estival es caracteritza per tenir el coll i les galtes de color teula i les comissures de la boca de color groc molt destacades, la resta del cos és d’un to fosc. El plomatge que llueix a l’hivern és de colors més somorts i molt més pàl·lids. Els polls tenen un disseny ratllat de blanc i negre a la cara molt característic.

                           

CABUSSÓ EMPLOMALLAT

            És el cabussó més gran que podem trobar a les Terres de l’Ebre. En plomatge nupcial duu un doble plomall al cap, que li dóna nom, i té dues taques a cada costat del cap de plomes de color castany fosc, que contrasten clarament amb el coll i la resta de la cara de color blanc. A l’hivern està desproveït dels plomalls i és d’un to general més pàl·lid. Els joves són similars a l’adult hivernal, però tenen el coll i la cara ratllats de blanc i negre.

GAMBA ROJA

            Limícola de mida mitjana, de coloració poc vistosa, les parts superiors són gris marró i les inferiors més clares però profusament pigallades, especialment en plomatge estival. En contrast, té les potes d’un intens color roig i el bec vermell amb la punta negra. En vol mostra una amplada nítida banda blanca a la vora posterior de l’ala i sol emetre un reclam molt característic.

COTXA BLAVA

            És un bonic i petit ocell que es caracteritza en tots els plomatges per tenir una taca d’un to rovell als costats de la cua. El mascle té el pit i la gola de color blau, amb una taca blanca al mig i una franja de color vermell al sota. La femella i els juvenils són sempre menys vistosos i tenen la gola pàl·lida.

GAVINA CAPBLANCA

            És una gavina de mida mitjana i complexió gràcil. A l’època de cria els exemplars adults tenen el pit i el ventre d’un to rosat molt característic, el cap i el coll completament blancs i el dors d’un gris més aviat pàl·lid, amb les ales per sobre d’aquest mateix color, però amb un triangle completament blanc als extrems i les puntes negres, mostrant un disseny molt similar al de la gavina riallera. Les potes són d’un vermell ataronjat i el bec d’un roig corall que sembla negre a certa distància. Els exemplars subadults tenen plomes marró-gris al dors, una taca fosca darrere de l’ull i el bec i les potes d’un color taronja força pàl·lid.  

GAVINA CORSA 

La gavina corsa pertany a la família dels làrids. Fa uns 48-52cm, de longitud i uns 132-148cm d'envergadura d'ales. El bec és de color vermell corall, més curt i punxegut que el del gavià de potes grogues i amb una taca negra i groga a la punta, que varia entre individus. L'iris és de color negre, cosa que el caracteritza. Té un front poc marcat, que s'estén cap enrera. El coll és robust i comparativament curt, tret que li dóna una silueta proporcionada en vol. El dors és d'un gris pàl·lid, que s'estén fins a les ales, que tenen una taca negra a les puntes. La part inferior de les ales és blanca. El seu vol, àgil i elegant, la fa una de les gavines més boniques que hi ha al nostre país. Aquesta espècie no presenta dimorfisme sexual (variació en el plomatge entre mascles i femelles) malgrat que la femella és sensiblement més petita que el mascle.

GAVINA VULGAR

            La gavina vulgar és de color blanc amb les ales grises perla, excepte l'extremitat negra. El cap és negre excepte a l'hivern en què és blanca amb una taca negrosa darrere l'ull. Les potes són taronja o vermell-taronja. El bec és vermell. El plomatge hivernal que presenten és caracteritza pel cap blanc i tan sols unes petites taques fosques al costat de l'ull, és ben diferent del que tenen a l'estiu, que es caracteritza pel color marró fosc del cap amb una estreta orla blanca envoltant l'ull.

POLLA D’AIGUA 

La polla d'aigua és un ocell de la família dels Ràllids. Té el plomatge d’un color gris pissarra, excepte una taca vermella al front i el bec que també és de color vermell amb la punta groga. A la cua hi té plomes blanques, que es veuen quan es desplaça per damunt de l'aigua. Els ulls són vermells i les potes són curtes i de color oliva-groguenques amb una franja vermellosa a la part superior. Els dits són grans i verdosos. Els exemplars més joves són marronosos.

POLLA BLAVA

El color de la part superior de la polla blava és Blau fosc, amb un blau turquesa a l’altura del pit, una de les característiques per a la seva identificació a gran distància. El bec, els ulls i les potes són d’un color roig viu. És més gran i més corpulent que la Focha comú, és distingeix d’aquestes per les potes més llargues i roges, acabades amb dits molt llargs. El cant és clarament un crit atropellat i es pot sentir a gran distància, sobretot al caure la nit.

FLAMENC 

És un ocell de gran tamany, fa 130 cm de longitud i uns 170 cm amb les ales obertes. Té el plomatge de color blanc i rosa.  Les ales són vermelloses per la part anterior i negres per la part posterior. El coll és molt allargat i el bec és ample, corbat i de color rosat amb la punta negra. Les potes també són llargues i de color rosa.